Quan el rei En Jaume II de Mallorca organitzà les estructures socials i eclesiàstiques de Menorca, arranjant la Pabordia i rectories, instituí, entre altres, una nova parròquia al terme de Fraria, sota l'advocació de l'Apòstol Sant Bartomeu.

El nom de Ferreries apareix per primera vegada en el "Pariatge" del bon rei En Jaume. Es tracta, de fet, d'un document de concòrdia entre el monarca i el bisbe que reorganitzà les estructures de l'església menorquina.

Però, quin és l'origen del mot de Ferreries ? Dues són les teories que més es consideren, encara que les dues són indemostrables documentalment.

D'acord amb la tradició oral, el nom de Ferreries té relació amb els topònims de Sa Rovellada, S'Enclusa i els pujols de Son Telm que envolten la vila. Els seguidors d'aquesta opinió consideren la possibilitat que algun ferrer s'establís originàriament per aquests paratges per atendre les cavalleries de transport que viatjaven per l'interior del territori illenc.

Aquesta creença per la grafia Ferreries apareix en la documentació posterior.

També és significatiu que el primer matrimoni enregistrat als llibres parroquials de Ferreries, sigui el d'un nestre ferrer, Llorenç Triay, casat el 2 d'octubre de 1750 amb Margarida Foixà.

L'altra opinió defensa la hipòtesi que el nom de Ferreries és una deformació ortogràfica de la Fraria, ja que la primitiva església de Sant Bartomeu s'aixecà sobre terrenys que pertanyien als frares mercedaris, probablement els Puig Ostern que menciona la bula de Nicolau IV, l'any 1291.

Al voltant d'aquests paratges començaren a construir-se, l'any 1298, les primeres cases que donarien vida al primitiu nucli de població. L'historiador Pere Riudavets i Tudurí, en la seva "Historia de la isla de Menorca", estalona aquesta darrera teoria quan escriu: "...El Rey Alfonso III concedió terrenos en el Término de Mercadal a los Religiosos mercedarios que le acompañaban para establecer un convento y que el Rey de Mallorca Jaime III, al decretar el Pariatge, o sea el código para el establecimiento de parroquias y vicarías, menciona los sitios y partidos donde debían establecerse instituyendo la Parroquia de San Bartolomé en la Fraria (terrenos que pertenecen a los frailes mercedarios), que con el tiempo ha venido a convertirse en Ferreries". I afegeix més endavant : "...hubo que aumentar el partido parroquial de San Bartolomé al instituirse en los terrenos denominados de la Fraria y probable es que esta subdivisión se llevara a cabo por el diocesano de las Baleares, fijándole los límites que hoy tiene, de acuerdo en el municipio de Ciutadella y el de Mercadal, quienes debieron de ceder parte de sus respectivos territorios para formar el que hoy llamamos "Terme de Ferreries".

Al començament del segle XIV el poble de Ferreries rebé la denominació de terme del castell de Santa Àgueda i els seus homes més representatius intervenien en la política i els negocis públics de Menorca, segons refereix la Carta Pobla del 30 d'agost de 1302 de P. Villanueva sobre "Viaje literario a las iglesias de España".

El caràcter disseminat de la població no va afavorir els desenvolupament de Ferreries que abans de finalitzar l'època medieval, comptava ja amb alguns nuclis aïllats de població.

Tenim notícies de que el 1457 es varen fundar els llocs de Terraroja, Son Gornés, Son Gras i Ruma; i que l'any 1476 neixien els de Son Mercer i Sa Mola. Tots ells com a petites cèl·lules de població.

Anys més tard, concretament el 1860, Ruma tenia 10 vivendes, Son Mercer 5 i Sa Mola 5.