|
Festes |
 |
|
Les festes patronals, el protagonista indiscutible de les quals és el cavall, constitueixen la manifestació popular més genuïna de les tradicions menorquines. Les primeres festes majors del municipi són les d'Es Mercadal, que es celebren a la tercera setmana del mes de juliol sota l'advocació del seu patró, Sant Martí. Tot i que resulta difícil datar l'origen d'aquestes festes, la tradició de les quals és remonta a l'edat mitjana, es sap amb certesa que originalment es desenvolupaven al començament de l'estiu amb motiu de la festivitat de Sant Joan, després d'acabar al camp les tasques de segar i batre. Les festes, antigament, les organitzaven confraries religioses, de les quals formaven part els integrants de la qualcada, que són un mirall dels diferents estaments de la societat menorquina medieval. Formen la comitiva un representat del poder civil, el caixer batle, envestit amb la simbòlica vara d'alcalde; un representant de l'estament eclesial, el caixer capellà; i un altre dels pagesos, el caixer pagès. Els acompanya el caixer fadrí o sobreposat, elegit entre els més joves, que porta la bandera de les festes, i un caixer casat. La festa es desenvolupa d'acord amb uns protocols que serveixen perquè la celebració es mantingui fidel a la tradició, i que regeixen fins al darrer detall, desde l'ordre en què s'han de dur a terme els actes fins a la vestimenta dels components de la qualcada. Els cavalls surten engalanats, amb les crineres acuradament trenades, i tot tipus d'ornaments i bandes de colors.El fabioler, un jove muntat damunt un ase, va obrint pas a la comitiva. Davant els seus primers sons de tambor i flabiol, la multitud guarda un silenci respectuós per veure desfilar la colcada. En arribar a la plaça, els cavalls boten i dansen entre la gernació al ritme de la música del típic "jaleo". Aquest acte, seguit d'una cerimònia religiosa en honor de Sant Martí, es fa a la vigília de la festa, a la tarda, fins altes hores de la nit; i el diumenge al matí. En acabar, els genets, que s'anomenen caixers, són guardonats amb una canya verda per a la seva muntura i una cullereta de plata. Les festes de Sant Antoni, que es regeixen per uns protocols similars, es celebren una setmana més tard en un escenari excepcional, el port de Fornells, on molts joves es tiren a l'aigua abans d'acabar el "jaleo". Les festes celebrades en honor de Sant Nicolau són, en canvi, les darreres de les que es fan durant tot l'estiu a Menorca. Per això es sol dir que "Sant Nicolau tanca les festes amb clau". En aquest cas, el "jaleo" es fa el dissabte a la tarda a la plaça d'Es Mercadal, i el diumenge al matí al Toro, després de la vistosa pujada de la comitiva, que acompanyen, a peu, nombrosos menorquins i visitants. |
|
|