Es Migjorn Gran es una població que a sabut conservar el sabor de la Menorca tradicional. El visitant podrà gaudir aquí d'una placidesa total, que es respira en cadascun dels racons dels estrets carrers. Les seves cases emblanquinades, la majoria de planta i pis, formen un conjunt de gran bellesa.

 El nucli urbà es va crear en la segona meitat del segle XVIII en torn a l'església de San Cristòfol (1769-1775) però, no fou fins el 1989 quan e poble adquirí el rang de municipi al segregar-se de Es Mercadal.

La tranquil·litat aquí es total. Tot el Migjorn viu molt intensament el record d'un dels seus fills més estimats. Es tracta de Francesc Camps, metge del poble, arqueòleg i amb gran dedicació al folklore. A ell es deu la conservació de la major part de llegendes, tradicions i cants populars.

Una de les seves llegendes més famoses es la de " Sa dona de marbre ". Diu la llegenda que era una geganta enamorada d'un gegant de la tribu enemiga. I que quan els pares d'ell l'hi donaren mort tirant-lo des d'un barranc, el dolor la convertí en pedra. Abans de ser destruïda per un raig, la pedra semblava realment una dama asseguda. I asseguren que a les nits de vent sortien d'ella uns sons, semblants a laments.